Una clienta d’un bar, una tècnica de so d’un concert, una conductora d’una furgoneta, una ciclista aficionada a la muntanya i una veïna del centre poden ser la mateixa persona. En la nostra societat ningú és una sola cosa i això l’enriqueix i la fa plural i diversa, i, a la vegada, l’hauria de fer més empàtica. Viure en societat és acceptar que hi ha situacions i moments concrets que ens generen disconformitat o un cert malestar però que els tolerem perquè considerem que hi ha un bé superior a preservar: el dret a la socialització, el dret a l’accés a la cultura, el dret a l’oci, el dret a l’educació...

Darrerament, a Vilanova i la Geltrú hem vist com els interessos particulars de poques persones s’imposaven sobre drets col·lectius generant un greuge per a la immensa majoria de la ciutadania com vam viure amb el local de La Unió ja fa uns anys. Les denúncies de certs veïns -i les posteriors sentències judicials- han provocat que la ciutat perdés espais d’oci i socialització com el Molí de mar o les places del centre de la vila i que organitzar qualsevol acte es convertís en un autèntic laberint burocràtic per les entitats de la vila. Tot això ha estat un torpede a la línia de flotació del model festiu i cultural vilanoví. Les entitats i persones que dinamitzen culturalment la ciutat han hagut d’abocar molts més esforços -personals i materials- per tirar endavant els seus actes.

El fet que no hi hagi un espai per programar, havent marejat les entitats d’espai provisional en espai provisional i havent invertit més en aquests, del que hagués costat construir-ne un, és un clar símptoma de la poca voluntat perquè a la nostra vila hi passin coses.

 

El darrer exemple és l’imminent tancament de la terrassa de Can Pistraus, exigint a les entitats el mateix o més, que a negocis privats, posant en risc no només el local social de l’entitat sinó que també les activitats que aquesta organitza i el projecte cultural, d’oci i gastronòmic que hi ha al darrera, liderat per l’entitat i una cooperativa de joves emprenedors.

Creiem que ha arribat el moment de plantar-se i exigir a l’Ajuntament que batalli amb totes les seves eines per defensar el model festiu i cultural de la ciutat, impulsat per l’ampli teixit associatiu i basat en l’autogestió. El consistori no pot amagar-se rere preceptes legals, exigim valentia política per garantir el dret a l’oci i a la socialització de la ciutadania de Vilanova i la Geltrú. Cal que tot allò del que es fa bandera des de l’oposició i en campanya electoral, es posi al capdavant de les polítiques del govern quan es governa​.

Per tots aquests motius exigim: 

- Que es promogui l’oci de qualitat, en el que es recomani consumir activitat social i cultural fora de polígons i d’espais als que cal accedir amb vehicle privat.

 

- Un equipament cultural permanent i autogestionat per les entitats. 

- Obrir un procés participatiu per crear una nova ordenança de soroll i vibracions, amb un paper protagonista de la coordinadora d’entitats, que garanteixi el dret a l’oci i la socialització. 

 

- L’ exempció de forma immediata en totes les taxes municipals per a les entitats i associacions del municipi així com la diferenciació en els processos per a l’obtenció de permisos i llicències vers les empreses privades.

Si totes aquestes demandes, considerades de mínims, per tenir un govern al costat de les entitats, no poden ser cobertes, entenem que caldrà la dimissió de les regidories responsables.

Totes som veïnes i volem una ciutat ben viva!